Junta Central Hermandades de Semana Santa - Torrent

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Reinas del Encuentro y Ángeles de Resurrección

 

LA REINA DE L’ENCONTRE. APROXIMACIÓ HISTÒRICA.


“Contrapunt de l’Encontre Dolorós del Divendres Sant quan Jesucrist, carregat amb la creu, es troba amb sa mare, la Verge dels Dolors, és el matí d’immensa alegria del Diumenge de Resurrecció. En aquest matí, un moment extraordinari: Crist Ressuscitat es retroba amb sa mare, Maria. És l’Encontre Gloriós. El goig ompli els cors de tots, però d’una manera especial el de la nostra reina de l’Encontre, qui ha d’anunciar al mig de la plaça la grata notícia: “Crist ha ressuscitat!, Al·leluia!, Al·leluia!, Al·leluia!”.

La celebració d’aquest Encontre està constatada històricament a Torrent des de principi del segle xvii, encara que tal vegada hem de remuntar-nos molts anys en el temps. Inicialment, l’organitzava una primigènia Confraria de la Soledat que hi havia al segle xvi en la nostra població i, posteriorment, després que aquesta desapareguera a mitat del segle xvii, l’organitzaven els clavaris que cada any nomenaven les autoritats municipals. Aquests s’encarregaven de tots els aspectes de la festa. Quan acabà la Guerra Civil (1936-1939), la fundació de diverses germandats, juntament amb el restabliment de les que ja hi havia, van propiciar que totes les celebracions o processons de la Setmana Santa, i per tant, també les del Diumenge de Resurrecció, s’organitzaren sobre la base de les germandats.
En una primera època, els actes del Diumenge de Resurrecció començaven enjorn, amb el trasllat de la Mare de Déu de Montsió fins a la parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora, on tenia lloc la missa de Resurrecció.
Després, des del mateix temple s’organitzaven dos processons, cada una eixia per una porta distinta, i seguien itineraris diferents fins que arribaven al mig de la plaça on tenia lloc l’Encontre. En acabar, tornaven a la parròquia units en un seguici únic. De vesprada, una nova processó tornava solemnement la Mare de Déu al Convent de Ntra. Sra. de Montsió.
Les diferents germandats torrentines es distribuïxen per igual en la parròquia de Ntra. Sra. de Montsió i en la parròquia de l’Assumpció de Ntra. Sra., la qual cosa fa que s’originen dos processons que acompanyaran respectivament la Mare de Déu de Montsió i el Crist Ressuscitat i que de manera sincronitzada inicien el recorregut fins a arribar a la Plaça Major, on els membres de les germandats s’entrecreuen per a donar lloc a un colorit i una plasticitat dignes de lloança, amb un so continu de cornetes i trompetes i de batre tambors i bombos. En el moment de l’Encontre i en trobar-se devant del Fill Ressuscitat, després d’haver fet les tres cortesies de rigor, a la Mare de Déu li lleven el vel negre i la capa.

Un fet singular d’aquest Encontre és la presència de la reina de l’Encontre, amb les cambreres i els patges. Originàriament, la triaven d’entre els familiars dels clavaris i si aquests fallaven, el propi Ajuntament. Els bonics vestits que portaven, de colors variats, se solien llogar en la ciutat de València i es lluïen amb molta esplendor. Durant la processó, la reina portava una bella palma molt ben treballada i les cambreres sengles tabaquets que contenien un colom que soltaven i alçava el vol en el moment de l’Encontre. Una al·legoria indiscutible del triomf sobre la mort i una al·lusió manifesta a l’Esperit Sant simbolitzat en el colom.
En altres ocasions, la Reina de l’Encontre era o anava acompanyada d’un seguici d’àngels. Aquest fet seria un fidel reflex de la inspiració popular transmesa per mitjà dels escrits piadosos en què Maria rebia l’anunci evangèlic de la Resurrecció a través d’un àngel.
L’aparició de diferents germandats també ha fet modificar l’elecció de la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció i també el desenvolupament del mateix acte de l’Encontre. La reina es tria per ordre rotatori entre les germandats, d’entre els membres més representatius, i va en processó, davant de la Mare de Déu, acompanyada de tot el seu seguici.

La reina, qui simbolitza també l’àngel que anuncià la resurrecció de Jesucrist, porta a les mans un estendard amb la inscripció "Al·leluia" i l’acompanyen les dos cambreres que porten sengles palmes o a vegades, uns cofrets xicotets (s’ha perdut l’ús dels tabaquets i el simbolisme d’allò que representaven) i nombrosos patges que li porten la cua enorme del vestit. En el moment de l’encontre, la reina pregona amb veu forta i amb una poesia: “Crist ha ressuscitat!, Al·leluia!, Al·leluia!, Al·leluia!” En aquest instant a la Mare de Déu li lleven el vel negre i la capa morada que la tapen, s’obri la carxofa de la qual cauen nombroses al·leluies, igual que dels balcons de les cases veïnes. Entre l’estrèpit de les traques i el so dels tambors i de les cornetes alcen el vol nombrosos coloms i ocells. L’estendard que portava la reina es col·loca en la mà del Crist Ressuscitat; mentres que, la palma, bellament treballada, que portava el sacerdot que presideix la processó l’entreguen a la reina. A continuación els membres de les germandats, la reina i el seguici i també les imatges, en una única comitiva es dirigiesen a la parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora per a participar en la missa de Resurrecció i en acabar aquesta, acompanyen la Mare de Déu de Montsió fins a la seua parròquia”.


José Royo Martínez

Croniste Oficial de Torrent

 

Festa Interés Turístic Comunitat Valenciana


Newsflash

PAPA FRANCISCO

CATEQUESIS DURANTE

LA AUDIENCIA GENERAL

18 de febrero de 2015